VIVOS EN EL AVERNO NAZI (Editorial Crítica) Montserrat Llor Serra

vivos-en-el-averno-nazi_9788498926576VIVOS EN EL AVERNO NAZI. En busca de los últimos supervivientes españoles de los campos de concentración de la segunda guerra mundial.

“Un libro emocionante y un documento extraordinario sobre el Mal del mundo, pero también sobre el Bien, sobre la increíble capacidad de supervivencia de los humanos” 

Rosa Montero

«¿Otro libro sobre los campos de exterminio nazis?», se preguntarán algunos al tomar este volumen en sus manos. Si comienzan a leerlo descubrirán que no es «un libro más» y, de paso, se percatarán de lo mucho que ignoraban acerca de este mundo de lucha, sufrimiento y resistencia en que se vieron involucrados tantos españoles. Montserrat Llor ha realizado un espléndido trabajo de investigación, entrevistando a un gran número de supervivientes, con el fin de ir más allá de la literatura habitual sobre los campos y recuperar a estos hombres y mujeres, no como víctimas de un drama colectivo, sino como seres humanos que vivieron, cada uno a su modo, la experiencia del campo y su posterior reinserción en la sociedad: «saber cómo viven hoy, en su vejez, aquellos recuerdos de la guerra, exilio, deportación, el retorno (o no retorno) y el silencio».

Josep Fontana (historiador prologuista del libro)

Para leer más sobre el libro: Vivos en el averno nazi 2a edición Nota Prensa 2014. AK

000057592_1_Montse_Llor_(c)Antonio_Montavez

LA AUTORA: Montserrat Llor es periodista licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Inició su trayectoria profesional en Cadena SER como redactora de informativos, documentalista y en la producción de programas. Trabajó también como redactora y colaboradora en revistas de cultura y viajes.

Para la redacción de esta obra ha viajado, desde el año 2008, por distintas ciudades de España, Francia, Austria e Italia a fin de recoger el testimonio de supervivientes de la segunda guerra mundial, principalmente de españoles que sufrieron primero la Guerra Civil, después el exilio y, finalmente, la deportación a los campos de concentración nazis. También ha entrevistado a otros supervivientes no españoles en Rusia, así como a víctimas del Holocausto judío y del genocidio armenio. Ha escrito artículos sobre esta temática en El País Semanal, el Magazine de La Vanguardia, la revista La Aventura de la Historia y ha colaborado en diversos programas de la emisora Punto Radio y la Cadena SER. PORTADA

En octubre de 2011 participó en las Primeras Jornadas de Memoria y Trauma que tuvieron lugar en Madrid en colaboración con el Instituto de la Mujer.

Como consecuencia de las ponencias, testimonios y debates acontecidos en estas jornadas y en las de años posteriores, colaboró en el libro ‘Mujeres y Memoria. Exilios y silencios en el siglo XX’ (editorial Catriel) publicado en septiembre de 2014 y coordinado por Maria José Palma Borrego. Mujeres y MemoriaEn este ensayo se aborda la violencia sufrida por las mujeres en distintos conflictos del siglo XX, su silencio, la transmisión del trauma y su superación. Fue presentado en Madrid (noviembre de 2014) con la intervención de Maria Luisa Fernández, más conocida por Libertad Fernández, que nació durante la Guerra Civil, sufrió el día a día junto con su madre en los campos franceses de Magnac-Laval, Gurs y Rivesaltes y, tras la liberación de la Segunda Guerra Mundial, vivió el exilio en México.

‘Mujeres y Memoria’ es el resultado de la inquietud de cinco mujeres –psicoanalistas, psicólogas, educadoras y la periodista aquí presente- por todo lo referente a la Memoria Histórica. Tras numerosas reuniones y gracias al apoyo del Instituto de la Mujer de entonces, organizaron lo que serían las “I Jornadas Memoria y Trauma” donde se impartieron diversas conferencias. Entre otras/otros colaboradores, participaron la psicóloga clínica Anna Miñarro y la escritora-traductora Janine Altounian, quien durante las jornadas recordó la catástrofe psíquica individual y colectiva del Genocidio armenio, así como la terrible experiencia de su familia.

Twitter: @campobatalla

https://www.facebook.com/montserrat.llor.periodista

Un pensamiento en “VIVOS EN EL AVERNO NAZI (Editorial Crítica) Montserrat Llor Serra

  1. Avui t’he vist a ‘Els matins’ de TV3. Quan parlaveu sobre els camps de concentració dels nazis.
    Gràcies.

    T’adreço aquesta còpia d’un escrit que tracta dels problemes econòmics, actuals, etc.

    Respecte al problema de la crisi econòmica, vull dir-te, que una de les solucions perquè s’arregle l’economia seria que el govern tragués els diners dels rics i poderosos. Ho farà? No ho farà, perquè el govern està al servei dels rics i poderosos. Pel que aquesta crisi, com l’anterior, com totes, l’han de pagar els pobres. Només s’ha de veure si els pobres accepten el greuge que és solucionar la crisi en contra d’ells. Si no ho accepten, ja sabem que hi haurà revoltes i violències, com ja sabem que altres vegades ha passat. A les teves mans també hi ha el que no es diguin mentides i falsedats -que es diuen moltes- i atenir-se a la realitat. Quan diem què tothom és igual davant la llei, és això veritat? No ho és. Això és una il•lusió, una mentida, ja que hi ha castes, no som veritables, vivim de l’engany per treure favors i beneficis. T’adones on som? Com més mentides i falsedats, més irritabilitat, més odi i ira contra els rics i poderosos.

    No has captat de què es tracta? Ara us ho explico: haven vist que no hi ha cap solució per fer-ho tots alhora, al mateix temps, que cadascú faci seva la solució. Així que, si un no vol corrupció que ell no ho sigui, que no vol robatoris ni furts que ell no els faça, que no vol l’anarquia i el desordre, que sigui acurat i diligent. I així amb tot. Ja tenim clar que cap govern, mentre no canviï el paradigma de corrupció i immoralitat, podran solucionar els nostres problema. Llavors, què cal fer? Cadascú que faci la revolució que voldria que fessin els altres, els demés. Això és tot.

    _____________________________________________________________________________________________
    També t’adreço aquest text que parla sobre la violència.
    Amb afecte i amb carinyo.

    Hi ha quelcom que crec que estaràs d’acord: hi ha infinites maneres i possibilitats de negar la guerra -la violència, la brutalitat, la crueltat, etc.-. Però. hi ha també infinites maneres i possibilitats d’aprovar i afirmar la guerra. Per tant, cadascú que faci el que vulgui, que faci el que hagi de fer.

    Perquè, si jo t’imposo el meu criteri començarà el conflicte i la contesa, després la violència i la matança de la guerra. I, si tu m’imposes el teu criteri, segurament passarà el mateix: hi haurà divisió i conflicte, violència i guerra. És una mica com el foc, quan comença es pot apagar i sufocar amb facilitat, però quan s’expandeix i engrandeix no hi ha res que ho pot controlar o apagar. En el cas dels conflictes, la violència i la guerra, passa el mateix: només el que venç ho fa perquè l’altre ja se li ha extingit la seva força, el seu odi i set de destruir a qui creu que és el seu enemic. I encara que perdi té el mateix paradigma del vencedor: guanyar com sigui i a costa del que sigui. Per això, quan diuen que un bàndol és molt assassí, també haurien de referir-se al d’ells que fan el mateix. I si no ho fan és perquè no poden, algú més poderós l’hi impedeix, o la por i la vergonya pels seus prejudicis o la moral.

    Per això, els nazis, bolxevics i altres van fer el que van voler, perquè no tenien por de ningú al món, ni a la seva pròpia moral. Doncs, ells havien inventat i adoptat una nova moral i paradigma. Però, bàsicament són el mateix que els altres, ja siguin perdedors o vencedors. Per això, una persona a la pregunta: Què hauria passat si els nazis haguessin guanyat? Va contestar: “No hauria passat res, hagués estat un altre imperi”. És a dir, hagueren presentat la història de tot el que va succeir i van fer de manera que fos acceptable, com ho fan tots els vencedors, per cruels i assassins que siguin.

    Per això, tot el problema és de cadascú. El meu problema és el que jo faig amb la meva vida, i tú el que fas amb la teva vida. Escudar-se i justificar-se en els altres, en l’autoritat, en la religió organitzada, en les opinions dels altres, és una cosa tan banal i superficial que no soluciona els problemes, el nostre problema. Perquè, tot el que et digui jo, tu ho has de saber perquè som bàsicament iguals psicològicament. Llavors si jo et dic o conte una mentida o falsedat, tu ho has de saber. I si és en veritat una cosa negativa, descartarla radicalment. Tota la resta, el que facin els altres no té importància, perquè nosaltres no podem fer res per aturar-los, canviar-los. Només tenim una manera per influir en la societat, al món, i és la manera com vivim.

    http://www.tsegarra.com
    Twitter: Mussol

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *


*